 |
|
|
|
 |
Els canviants són éssers sobrenaturals invocats antay per un poder superior. Aquests éssers van ser atrets des del submón a les terres de Drakonia per barrejar-se entre la gent de les poblacions i informar als seus "amos".
Però amb el temps, aquesta nova raça d'homes-bèstia, amb el poder d'agafar l'aspecte d'aquell a qui tocaven, van començar a pensar per si mateixos.
A poc a poc es van adonar de l'immens poder que representa poder adquirir l'aspecte de qualsevol amb la força i destresa de la bèstia que porten dins, i van deixar d'obeir als mags i humans.
|
|
Es van convertir en mercenaris ferotges que maten o espien a canvi d'allò que més els satisfà... via lliure a l'hora de torturar les seves preses. Ningú sap quantes d'aquestes bèsties van ser creades.
Aquests éssers es van exiliar als boscos de "Les terres cremades" després del cataclisme ja que la falta de màgia els afebleix i impedeix que després de les transformacions tornin al seu estat amorf natural. No cal dir que en la forma humana adquirida no estan còmodes tot i que gaudeixen amb la por que suscita que les seves víctimes es vegin atacades per si mateixes.
83 anys després del cataclisme, la màgia fosca reneix i amb ella els canviants s'han enfortit trobant un nou client per les seves indagacions.
|
 |
EL SEU PODER
|
|
Els canviants necessiten només uns segons perquè les amorfes cèl·lules dels seus cossos prenguin la forma d'aquell amb qui han entrat en contacte, això només funciona amb éssers vius i de mida semblant al d'aquestes bèsties. No hi ha casos de canviants que s'hagin metamorfosat en objectes inerts. De vegades s'han donat casos de canviants transformats en animals de mida mitjana, grans gossos, xais... ja que, encara que la seva forma pot canviar, no així la seva mida. Una altra particularitat és que mai podran imitar la veu d'aquells a qui imiten morfològicament.
Però el seu poder té un gran desavantatge, la seva pell. La seva màgica pell és extremadament sensible als raigs del sol quan no adopten cap forma. És per això que sempre van tapats amb túniques o caputxes. Quan "canvien" la seva pell també es transforma tornant-se resistent a la llum.
|
 |
| Si bé els canvis morfològics són exactes, arribant a imitar fins i tot taques de fang a la pell o petites ferides, no és així en el seu comportament, costums, tics o tons de veu. D'aquesta manera poden ser reconeguts ja que el so de les seves veus sol ser molt profund. Alguns han descrit les seves veus com un so d'ultratomba sortit del fons d'una caverna. No obstant això poden passar desapercebuts en una població forçant les seves veus com qui pateix una forta afonia. |
|
|
|
| |
| |
